DIUMENGE DISSET DE JULIOL,del 2005!!!
DIUMENGE DISSET DE JULIOL,del 2005!!!
Ei,pipol!!!
Va ser aquest diumenge disset de juliol, que llevant-me igual com si anés a
treballar, cap allà les set del matí.
Que el cos demanant-me de genolls que no
em llevés, finalment al segon avís del despertador, estant i sabent més o
menys perquè sonava tan d'hora sent diumenge.
Que finalment m'he llevat.
Ja amb el culot i la samarreta he agafat la bici de carretera per anar a la
Garriga per trobar el Ricard i anar cap al Brull.
Total, deixant apunt les bicis, he vist que la meva no estava massa bé de
l'última bicicletada Granollers-Montserrat.
On resant perquè les rodes
aguantessin fins a dalt, ha sigut arribant a Aiguafreda que hem deixat la C-17
per fer un port de muntanya.
Que no sabia què era, però que ho he acabat descobrint.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
I quina pujada més llarga, la Òstia!!
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
El Ricard el molt "puta" sabent lo de la pujada, ha anat amb la bici de
muntanya amb el plat mitjà i el pinyó gran.
Que jo tenint-lo més gran degut a
les rodes, he tingut de baixar més d'una vegada de la bici i continuar a
peu, perquè ja no podia més.
Fins que quedaven cinc-cents metres, que ja amb el Ricard havíem quedat
a dalt.
Ha sigut quan ha passat el pitjor.
Se m'ha punxat la roda de darrera.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Així que canviant la càmera ,m'he posat a posar un pegat al forat de la
càmera.
On passant un cotxe de policia els he demanat pel poste més
proper.
Quan m'han dit a dos kilòmetres més avall en tenia un.
Quan el Brull estava a cinc cents metres amunt.
No pensant-m'ho ni dues vegades, que tornant a col-locar la càmera reparada i
fent el camí a peu.
Finalment arribant i trobant el Ricard.
Que veient-ho impossible de reparar, m'ha dit que anava a buscar el cotxe.
Ja recuperat i amb aquell sol, m'he posat a l'ombra per esperar el
Ricard.
Hora i pico, perquè poder portàvem trenta Quilòmetres.
On carregant la
bici al cotxe, hem tornant a casa per dinar.
Ja cap a la tarda he volgut revisar la bici, on m'he adonat que s'havia
reparat la punxada.
Explicant-li el prodigi al Ricard i que no calia que
em portés fins a casa.
Ha sigut agafant la bici altre vegada, que fins a ben
bé sis-cents metres de casa, que se m'ha rebentat la roda de davant.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Fent el camí a peu cap a casa, la sorpresa ha sigut que havia vingut la
família i jo sense ser-hi.
Quina putada!!
PD: Aquest dilluns tenia hora amb la Alícia perquè em tragués la barba.
On ara me l'ha aplaçat per dimecres vinent, per pujar a l'Aneto sense pèls.
Ja que he estat entretingut amb un cotxe!!
Sort!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada